Per exemple podriem començar per un petit poema que recitava Zen abans de menjar:
Totes les coses estàn buides
no tenen ni principi ni fi.
No són perfectes ni tampoc del tot imperfectes.
En aquesta doctrina no hi ha ni forma, ni percepció,
ni nom, ni terminis ni reconeixement.
Aqui no hi ha decadència ni mort.
No existeixen les quatre nobles veritats,
no hi ha patiment, no hi ha origen d'aquest patiment,
no es coneix el fi d'aquest patiement.
No hi ha un coneixement del Nirvana,
no existeix un cami per arrivar o per no arrivar al nirvana.
Per cert, soc la dama que sospira, encara que no sempre, sovint, però no a tota hora. Potser sospiro sempre cap dins, per que tot el que fagis cap a dins surt despres cap a fora. per això soc la dama que sospira gairebé a tota hora. En el fons, que és sospirar? Una respiració més profunda? o potser algo més profund que una respiració més profunda del normal? Què comporta sospirar? Respirar a la vida cap a dins, amb tot el que comporta.....
A, una altra observació. tots els meus comentaris es publicaran a l'hora del Perú, un país que em fa sospirar.......
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada