Nessun Dorma. Turandot

L'òpera plora en Luciano

L'òpera plora un dels més grans. Un músic sense solfa que va conquerir els més grans escenaris i el món senser amb una veu extraòrdinàriament sublim, i unes dots interpretatives magistrals.

Què més es pot dir? Res millor que convidar a sentir una de les seves millors interpretacions: Sens dubte, el "Rodolfo" de "la Boheme" amb l'ària "che gelida manina", en la meva opinió una de les àries de tenor més romàntica que conec. A mi personalment se'm posen els pels de punta i el cor em batega cada cop que l'escolto cantada per pavarotti especialment. Seria capaç d'enamorar-me bojament de qualsevol que em pogues cantar aquesta ària com només la cantava ell. No entenc com la Mirella Freni no esclata dins el seu bestit durant aquesta escena. Es esquisita la manera com Rodolfo intenta seduïr a Mimí.

A part pavarotti té un repertori inteminable. A mi m'enbriaga la bellesa que hi posa en cada una de les notes, en cada matiç. Com va perfeccionant una partitura que ja en si es perfecta. Només cal tancar els ulls i deixar que aquesta música entri fins el fons. Qui no és capaç d'enamorar-se de tanta bellesa.

També us incloc el fragment de l'òpera Turandot, "Nessun Dorma", en el qual pavarotti ha fet tremolar a mils de persones de l'emocio que envolta la peça i amb l'exquisitesa que la interpreta. A qui no se li posin els pels de punta...que s'ho fagi mirar...

Gràcies Luciano per haber-nos deixat el teu llegat. Els amants de l'òpera seguirem vibrant cada cop que et sentim.

Che gelida manina. La boheme