La Paràbola dels dos grups de guerrers

Sembla ser que hi havia dos grups de guerrers en algun lloc del món. Ambdós grups tenien coneixement dels nous dons de Deu en la nova era. Comprenien la seva missió i sabien que els enemics estaven en acció per evitar que aconseguissin els seus objectius personals. Així van demanar a Deu els dons de la nova energia i cada guerrer va rebre el seu paquet segons havia demanat.

Cada paquet era personal, i cadascun contenia tres elements: una espasa, un escut i una armadura. La espasa representava la veritat i mai es podia trencar. la puresa de l'espasa oferia una perfecta defensa contra els enganys foscos. L'escut representava el coneixement- coneixement de la debilitat de l'enemic, i el coneixement dels antics. Cap energia podia penetrar l'escut, ja que el coneixement an.nulava els secrets i les conspiracions. L'armadura representava "la túnica de l'esperit de Deu". Era la sabiduria de la conciència espiritual que donava als humans la capacitat com "part de Deu" que som. Representava la sabiduria per poseir la veritat i donar suport al coneixement en front l'atac.

Hi va haver una atac coordinat dels enemics. Ambdós grups guerrers sentien que estaven preparats i ràpidament van buscar els seus poderosos dons per lluitar contra l'enemic. El primer grup de guerrers va obrir els seus paquets i va mirar el contingut amb incredulitat. Estava tot desmontat! Hi havia una nota que deia " es requereix montatge". No podien estar llestos a temps per enfrontar-se a l'enemic, i aquest grup de guerrers va ser invait i vençut. Van sentir amargura i van pensar que Deu els havia enganyat amb una falsa esperança i sentiment de seguretat. Fins i tot, després de ser vençuts, seguien tenint els paquets però pensaven que les eines eren inútils.

L'altre grup havia obert el paquet temps enrera. Havien montat les eines i assajat el seu us. Va estar bé que ho fessin perque van descobrir que l'espasa era massa lleugera per lluitar de forma normal. Van descobrir que l'escut tenia masses possibilitats i que els era difícil subjectar-lo. I van veure que l'armadura era realment pesada! Amb pràctica i meditació van acabar aprenent a equilibrar tot, fins estar preparats.

Es van adonar que cap eina funcionava si no era amb les altres. L'armadura, el més proper a la pell era la clau, perque d'alguna manera els donava sabiduria per controlar l'espasa i l'escut. A més, l'escut s'utilitzava de moltes maneres depenent de la situació, i l'espasa es controlava fàcilment quan s'utilitzava adequadament amb l'escut. Quan va arrivar l'atac, l'enemic va veure que la força estava equilibrada i va fugir. No hi va haver batalla, i els guerrer van gaudir de la seva victoria. No hi va haver victimes i no van patir cap ferida.

No esperem que els dons ens caiguin del cel. Hi ha persones que es passen la vida demanant a Deu o a qui sigui això o lo altre, però en el fons només em d'aprendre a utilitar bé el que ja tenim, i sempre guanyarem, sempre.

Desitjo per a tothom que en aquest any nou aprenguem a utilitzar la nostra espasa, el nostre escut i la nostra armadura, per tal de véncer les nostres pors, els nostres fantasmes, els sentiments negatius, l'amargura, la solitut..... i que derrotem tot el que fins ara ens ha impedit obtenir els nostres desitjos i l.lusions. Tant de bot tots guanyem les nostres batalles!!!

BON ANY NOU!!!!