El temps em torna positiva, això si que ho he notat. Cada cop més optimista, i cada cop mes....tranquil.la, malgrat la bogeria de món que ens envolta. Aprendre a viure lentament voltat d'un món accelerat, no és cosa fàcil, i aconsegui-ho es pot convertir en una virtut.
El temps em torna també, més generosa amb mi mateixa, en temps de crisi, i em permet gaudir de situacions i fets, que en una altre època amb més diners que ara, no m'hauria pogut permetre. He aprés que ser pobre i viure com si fossis ric, es mot millor que ser ric i viure com si fossis pobre. He aprés que només em falta allò que em privo.
Amb el temps he aprés a estimar a qui s'ho mereix, i a no entregar el teu cor a qui no el sap apreciar... He aprés a apartar-me de la gent que no sap cuidar-me com si fos una delicada ponzella. He aprés a enamorar-me de la vida, i de la bellesa que es pot apreciar al teu voltant... que t'alimenta el sentit, i els engrandeix.
Amb el temps he aprés a entendre al que pateix, sense que això en faci patir a mi. Ni implicar-me en la vida dels demés com si fos la meva. A ser responsable dels meus actes i acceptar que cadascú és responsable dels seus. Que tothom pot triar, sota el meu punt de vista, equivocar-se, i que jo ho he de respectar i permetre que la persona aprengui la lliçó que li toca, i estar al costat discretament, per si acàs em necessita....
Amb el temps he aprés a expressar, el que em passa, el que sento, el que soc. A expressar amb la veu, o amb el silenci, amb el somriure, amb la mirada, amb el cor..... Amb el temps que acabat entenent que no sempre he d'agradar a tothom, i que no he de fer cap esforç per caure bé a algú. Que si algú m'ataca, no m'ho prenc com alguna cosa personal. Amb el temps vaig aprenent a ser jo, amb tota la meva dimensió.
Amb el temps..... serà que el temps si existeix? soc aqui, ara, en aquest moment, i el temps passa, i jo segueixo endevant.....
què em depara la vida? només el temps m'ho dirà.
Disculpeu el meu silenci. pregueu-lo com una manera més de comunicar-me. No em trobeu a faltar, soc aquí malgrat el meu silenci, i malgrat el temps.
