Fa uns mesos vaig anar al casament d'una amiga molt estimada. Un dia que prometia ser màgic, ple de música i poesia, i de veure la felicitat de dues persones que s'estimen. En arrivar a la taula, quina sorpresa!!! Cada persona tenia davant del plat un paper enrotllat on hi havia escrita una poesia. Cada persona tenia una poesia diferent!!! Es veia l'emoció de tots els convidats desenrtollant els papers per veure quines paraules havien triat els nuvis especialment per a ells. Durant una estona, es podia contemplar el somriure de cada persona llegint la seva poesia. La magia d'aquell moment era irrepetible. Després les poesies anaven passant per la taula, i tot i que totes eren molt belles, t'adonaves que la que t'havia tocat a tu era la millor, i segur que tothom pensava el mateix, perque aquella poesia havia estat pensada molt especialment per cada persona.
La meva era sens dubte la millor.....per a mi, i la vull compartir, perque no? moments com aquest fa que la vida valgui la pena ser viscuda!!! Que sigueu molt feliços amics meus!!!
Les roses de Saadi
J'ai voulu ce matin te raporter des roses
mais j'en avais tant pris dans mes centures closes
que les noueds trop serrés n'ont pu les contenir.
Les noueds ont éclaté. Les roses envolées.
Dans le vent, à la mer s'en sont allées
Elles ont suivi l'eau pour ne plus revenir.
la vague en a pani rouge et comme enflammé,
ce soir, ma robe encore en est tout enbaurmé
respires-en sur moi l'odorant souvenir.
8 comentaris:
quina bona idea!!
ens l'apuntem a la nostra llista de "coses per fer". i felicitats pel blog!!
àgata, joan, laia i lluc
EIIII! Us heu estrenat!!! el meu primer comentari. gràcies, gràcies gràcies. molts petons.
Amiga meva, gracies per haver sapigut plasmar aquests moments magics, tant debo cada dia aprengui a ser magic als nostres ulls, i tots aprenguin a esparcir aquelles roses que sobren al seu voltant, deixant respirar aquells perfums que rastregen a la grandesa de cada persona, que es medeix per la seva capacitat de donar mes que d-agafar,...continua essent una gran persona, i aquells sospirs, que molts de nosaltres retenim, tambe es vagin convertint en capacitat de realitzar aquells somnis i es en missatges per aquells que saben veure i no nomes mirar, escoltar i no nomes sentir, dialogar i no nomes parlar. Gracies per l-iniciativa i anims. Els teus amics estimats, N i D.
Gràcies Niki. tant de bo tots posem la llavor per fer de la nostra vida un jardi de roses. molts petons.
Quin bon dia m'acabes de donar amb aquest blog tan dolç!
No deixaràs mai de sorprener-me.
Ets tan GRAN !!!
La teva amiga Eli
Tu si que ets gran, estimada Eli! Sigues sempre la meva amiga.
Molts petons.
Hola Dama,
Moltes salutacions i gràcies per incorporar-me al seu preciós blog.
Petons diversos per recordar els capuchinos.
poeta.
Et recordo que eren cafès expressos i no capuccinos.
Molts petonets
Publica un comentari a l'entrada