Vida, he nascut per estimarte...

Vida, he nascut per estimarte, y deixar que m'enamoris.
Tant bonica que es la vida!!!

Van ser dies inoblidables, en una dimensió desconeguda. Una masia del segle XIV, un bosc encantat, un màgic plugim que mollava la terra, un ambient emboirat, i una serie d'experiències programades que de ben segur marcarien un punt d'inflexió en la nostra vida. Una perfecta comunió entre el que s'entèn com una cultura occidental modificada per experiencies místiques-espirituals, i la doctrina vinguda de la mà d'un xaman format en cultures ascentrals mexicanes i americanes dels hicholes, mayas, lakotas, apatxes, indígenes de l'amazonas, mahorís de Nova Zelanda, i monjos tibetans. Barreja altament estimulant que feia que tots els assistents tinguessim una extranya emoció.

El lema de l'estada era en tot moment:

Prometo ser feliç
Prometo trionfar en aquesta vida
Prometo ser la meva millor amiga
Prometo formar una família feliz
Prometo...

Certament la cosa prometia. Erem una barreja de persones de nacionalitat alemanya, suïssa, austriaca, espanyola, catalana, andorrana (aquesta nacionalitat no falta mai allà on jo vaig)... pero tots en el fons ciutadans del mon amb gana de coneixement.

Al matí, rebiem xerrades, feiem respiracions, passejavem pel bosc encantat on entrabem en contacte directe amb la natura, amb les botes ben enfangades, i una extranya i extraordinaria pau que recorria la nostra existència. Per les nits, dins el tipi gegant, al voltant del foc, dançant al ritme de les percusions i tambors que feien altament especial la vetllada:

Agua vital, purificame

fuego del amor, quema mi temor,

viento del alba, llevame a tu altar

madre tierra vuelvo a tu hogar

i anavem dançant i cantant, cantant i dançant, fins que entravem en una mena de tranç on la ment et quedava en blanc i deixaves que el cos se'n anés al ritme que marcava el bateg del teu cor i les percusions.

El chamanismo es la conexion personal con el espíritu, deia l'Agustin, Triunfar en la vida significa sentirse bien en todo momento, sentirse querido por uno mismo y por los demás. Vivir en paz y tranquilo y crecer cada dia. Tener lo necesario para vivir tranquilo. Formar una familia basada en el amor, respeto y felicidad y triunfo espiritual. Es sentirse conectado con las fuerzas del universo.

Deu ni do. Ens explicava l'Agustin que si no estem trionfant en aquest moment és perque en el passat tenim una promesa de fracàs. Aquesta promesa s'ha de recapitular, amb promeses positives. Cada dia s'ha de fer promeses: Prometo dar amor a la gente que quiero.

També ens va parlar d'algo importantíssim. Com fer un us adecuat de la nostra energia per no tenir fugues i així conservar la "bombolla" impecable. hay que ser avaros con la energia para evitar las fugas. Tenemos que liberarnos de los vampiros energéticos. Los vampiros energéticos no son ni buenos ni malos, sólo son peligrosos. Cuando una persona nos provoca fugas continuas de energia, hay que hecharla al "basurero" y no tener más relacion con esta persona hasta que aprendan a tratarnos como queremos ser tratados. No s'ha de gastar més energia del conte. Lo que nos permite acumular energia es la impecabilidad. La impecabilidad es el intento a lo que de las ordenes al espiritu. Todo comienza por un acto predetermidado, preciso y continuo. "nuestra intencion". Vam realitzar una respiració que és un acte predeterminat, precís i continu, al ritme d'un tambor "pam, pampam, pam, pampam". La sensació ja no m'atreveixo a descriurela.

Ens van dir de plantar un arbre fruiter!!!! Quina emoció. Mai havia plantat un arbre. Hi havia pomers, perers, presseguers, cirerers, i jo vaig triar la "nectarina fantasia". Toma ya!. però tot això comportava un ritual. Haviem d'escriure en un paper els nostres desitjos, fer el forat per plantar l'arbre i deixar tota la nit el paperet. Al dia següent vam escriure un paper amb els nostres somnis y també el vam posar dins el forat, i finalment vam plantar l'arbre. Un cop plantat, vam fer un mandala al voltant de l'arbre amb blat de moro i palla. Que xulo!! A veure quan podem menjar el fruit dels nostres desitjos i somnis: nectarina fantasia, ummmmm.

Una tarda vam fer una caminada cap enrera pel bosc. Para abrir el intento deia l'Agustin. Aquest intent es una força que surt del malic i ens connecta amb la divinitat. Quan caminem cap enrera, com que no podem veure amb els ulls, veiem amb el malic, amb la matriu. Al moment de pararse, rebs una força que t'empeny cap enrera, on hi ha una obertura, i allà podem plasmar l'intent. Aixi que xino, xano, a caminar cap enrera. Primer amb por, perque no veiem on anavem, i despres amb una sorprenent decisió cap "endevant". En aquell moment anava tranquila, amb decisió, mirant com l'horitzó s'allunyava en lloc d'apropar-se. Sense saber cap on anaves. Però la por a caure o a xocar contra un arbre, o ficarte dins d'un toll desapareix, i segueixes, segueixes, i despres de una bona estona, sents que et diuen "PARA", i amb una força inevitable caus cap enrera i no et pots aguantar dret. Buffff, quina sensació mes estranya!!!! i tot seguit ens van ensenyar a mirar l'aura de les muntanyes i els arbres, uuuaaaauuuuuh quina festa de colors.

També vam fer un Inipi. Es un Bany-sauna. Primer saludem al foc en totes les direccions "AHO METACULLATSI" i tots responen "AHO". Es una mena de permís que li demanem al foc per entrar a l'inipi. El foc conté les pedres incandescents que escalfaran la suana. L'objectiu és purificarnos, treure vells sentiments i records. l'inipi representa la matriu de la mare terra.

AHOOOOO!!!

Deu meu, quina calorrrrr!!!!! us ben aseguro que si no et purifiques allà dins, no et purifiques enlloc. L'angoixa inicial és terrible. Calor claustrofibia, completament a les fosques, i tots apretats, no pots respirar!!!! i despres t'agafes a la terra i aguantes i aguantes, fins adonarte que la terra et protegeix.....despres la gent cantava vells mantras. Dic la gent perque jo amb prou feines respirava. I aquel bonhome no parava de tirar aigua a les pedres per donar més calor... la mare que el va..... al cab d'una estona la sensació era brutal. No t'atrevies ni a pensar, nomes t'agafaves a la terra com podies, i de cop et senties part d'aquella terra.....no hi ha paraules.

També vam fer un regal creatiu a la terra. Va ser una escultura feta amb elements del mateix bosc: pedres, fang, branques, pinyes, rocs, i el que trobessim per allà per tal de plasmar la nostra petita obra d'art a la terra. L'últim dia cadascú explicava el que significava la seva escultura. N'hi havia realment de precioses, i totes elles amb significats espirituals molt profunds. La meva ja la veieu. No està malament per ser la primera vegada, oi? La veritat es que va ser una experiència bonica i divertida, que recomano a tothom. No és tant dificil. Només cal posarsi.

Una altra experiencia que em va al.lucinar va ser la serp de foc. Tots bestits de blanc immacultat (jo amb un llençol embolicat perque com que sempre estic a la lluna no em vaig assabentar que s'havia de portar roba blanca) , doncs ens vam posar tots en cercle, agafats per la cintura, i anavem rodant poc a poc amb la cama dreta per davant i repetint el mantra " CURI, TE CURI" que ves a saber el que vol dir. Aleshores l'Agustin va agafar una ampolla d'alcohol i la va llençar a terra fent una rodona, hi va calar foc i amb l'aire que feiem nosaltres girant el foc s'anava enlairant fent com una serp que realment era impresionant de veure. Ho vam fer vàries vegadas, i que guay.

El xamanisme es un dels camins per arrivar a la conciència divina. Qualsevol camí que agafis l'has de seguir amb el cor. Ha d'estar lliure de pors i ambicions. Un cop has decidit seguir un camí amb el cor no t'has de preocupar. Quan et preocupes t'agafes a qualsevol cosa per desesperació. Un cop que t'aferres, t'agotes o agotes a la persona a qui estas aferrat.

Arriva un moment que et connectes amb l'esperit. Es com estar connectats a una font d'electricitat. Els buits de la bombolla energètica s'omplen. Aquest procès pot durar anys. En moments donats ens pot agafar tristesa, angoixa, por, i zas, desconnectem. L'impacte de la força de la terra és la que més ens ajuda a reconnectar, ja que la velocitat de la energia de la terra disolt tot el que ens rodeja.

L'intent inflexible és una determinació, una fermesa, un propòsit molt ben definit que no pot ser anu.lat per interessos en conflicte. L'intent inflexible és que tinc que arrivar al final, encara que a mig cami et sentis agotat, derrotat despesperat.

Yo quiero

yo puedo

yo merezco

pero no necesito

quiero que me quieran, puedo lograr que me quieran, merezco que me quieran, pero NO necesito que me quieran.

Quina experiencia més preciosa vaig viure. Tot plegat va ser un bàlsam. No vam sortir en quatre dies d'allà....lluny de la civilització, i de l'embrumall d'energies que et rodegen cada dia, allà tot era positiu.