Hi havia una vegada... un somni... que caminava i caminava pel món buscant una persona en la qual albergar-se, en la qual instalar-se per engrandir els seus sentits i els deus desitjos...

Malgrat les bones intencions del somni de donar felicitat a una persona, no la trobava, i per mes que buscava i buscava , cada dia es tornava més complicat. Ell només volia donar esperança a algú que es mereixés somniar alguna cosa gran i perseguir-la, realitzar-la...Era un somni de felicitat, abundància, amor....amor infinit, incondicional...Com era possible que no trobés a ningú que estés preparat amb totes les seves forces somniar amb aquests desitjos?

Un dia, deprés de molt i molt buscar, va trovar un noi, un noi que podria ser un bon candidat, encara que no era l'ideal... però despres de la desesperació que sentia el somni, va decidir finalment envair la seva ment, i potser així descobriria per què era tant difícil trobar algú que pogues somniar en una cosa gran.

El noi, no tant noi, estava assegut davant del mar, amb un aire de desesperança dins seu. Havia perdut la feina, l'havia deixat la seva dona, i malgrat tenia al seu voltant molta gent que l'estimava, es sentia trist, melancòlic, amb un aire d'indignació per la situació que l'envoltava. Estava pensatiu... pensava qué podia fer per millorar la seva vida, per millorar el seu entorn, per crear prosperitat. Es demanava com havia arrivat a aquella situació, i malgrat no es sentia infeliç, no volia seguir girant en aquell cercle viciós en el que havia quedat atrapat no sabia com.

De sobte, es va sentir envait per una onada sorprenent de pensaments. Les ones del mar, trencaven frenéticament sobre les roques i de cop, ell somrigué.... somreia i no sabia per què. Va començar a imaginar-se a ell mateix en una situació que mai abans s'havia imaginat... visquent en una casa completament diferent a les que sempre havia viscut, treballant en una feina que no tenia res a veure amb el que ell havia fet sempre, i enamorat d'una noia amb un cor molt gran però amb un físic que a ell mai l'hauria atret...

No sabia d'on venien aquells pensaments però li agradaven, es sentia bé, i va seguir somniant en coses tant desconcertants per ell que gairebé el divertien....per un moment va oblidar la seva situació, la seva tristesa, la seva melancolia....

Mentrestant, el somni, dins ell, es topa amb la seva ment...

-Què fas tu aqui? què no veus que m'estàs confonent?

-El somni li digué:-Bones, espero no molestar, només buscava algú que pogués ser un bon candidat a somniar alguna cosa gran i perseguir el seu somni, i malgrat tu no ets la persona ideal, ets el més assemblat al  perfil que buscava....

-Bé, agraeixo que m'hagis triat per aquesta fita tant important, però no crec jo sigui un bon candidat. Malgrat soc una bona persona i tinc molta gent que m'estima, no em sento amb el dret de perseguir una fita tant important a la meva vida. No soc prou bon professional per tenir una gran feina... no soc capaç d'atreure l'abundància per tenir una gran casa, i no soc prou bo per tenir una dona al meu costat amb un cor tant gran... en definitiva no valgo prou per perseguir aquest somnis que em vols inculcar amb la teva presència.

-I per què penses tot això?-li demanà el somni

-Perque es veritat, perque fa temps que ho se, sempre ha estat així... que més vols que et digui? Em sento còmode dins el meu petit mon, i no em puc permetre somniar amb coses que mai aconseguiré...

El noi es sentia inquiet, alterat... amb una barreja de sentiments indescriptible....per una banda volia seguir somniant, i per l'altra, es sentia bloquejat....

-Sento que siguis una ment tant rígida, i que no puguis somniar més enllà..però jo estic aqui per ajudar-te, potser per això t'he triat.... d'on et venen aquestes creences?

-Les he tingut sempre, ja t'ho he dit, no tinc ni idea d'on venen, pero és així... no hi puc fer més... i no cal que m'ajudis, perque no vull canviar res.

El noi feia temps que volia canviar moltes coses de la seva vida i no ho aconseguia. Era com si alguna cosa li anés en contra i inconscientment allunyés de la seva vida les situacions desitjades.

Però aquells somnis que tenia eren completament diferents i encara que sentia un fornigueix al cos, sabia que alguna cosa estava passant dins seu.

-No vols canviar res? com es possible que vulguis viure amb aquest aire de tristesa i melancolia amb el que vius? jo t'estic oferint uns somnis grans, perque puguis tenir una existència gran, estic segur que tu vols somniar i complir els aquest somnis.

-potser si que estic trist i melancòlic, però aquest estat es natural en mi... Que puc fer més? m'incomoda la teva presencia...

Al noi li esclatà una llàgrima, volia amb totes les seves forces seguir somniant! volia callar la veu que l'atormentava continuament... volia ser lliure...

De cop i volta, sentí una necessitat imperiosa de treure's la roba, de quedar-se nu davant el mar, davant el mon... Es posà dret i així ho va fer... somreia... va començar a córrer cap al mar i es llençà a l'aigua, va sentir  la seva frescor.... de cop i volta, era l'amo del mar, l'amo del seu mon!

Hi havia una vegada...una ment rígida... que caminava i caminava pel món buscant una persona en la qual albergar-se, en la qual instalar-se .... perque es sentia sola, desamparada....