Estic viva

Sentir que estic viva es el màxim plaer, font que avui m'inspira
inesgotable recurs de la meva existencia que em desboca els sentiments,
que em produeix sensacions de batec constant, de folia interna
sensacions on la passió escreix mon esperit bulnerable.

Estic viva, no hi ha dubte, hi ha vida en el meu cor, en els meus pensaments imparables
tristesa, alegria, revolució i calma, tot te cabuda, en un cor ple d'ànsies
incontrolable torbellí que roda i roda fins l'infinit, i fer de la vida
un cercle de passions on la bellesa prengui un sentit.

Així em sento, com definir-ho? donant voltes i voltes a voltant de no se què
retornant sempre al mateix lloc on mai més voldria ser
Estic viva, ho sé, perque sento que l'ànima m'esclata
sento que el cor s'esbatana, sento que sento molt el que passa i el que no passa.

I si de sentir es tracta, sento que les rigideses de la meva ment canviant es manifesten
de forma superflua, però el rerafons es sovint la tristesa, la mancança
l'alegria de saber que no hi ha res infinit ni etern, i agraïda de ser qui soc malgrat aquests sentiments
agraïda de tenir el que tinc i desijar ser humana per seguir-me equivocant i per seguir rectificant.