Bisbe Pere Casaldàliga

Catalunya es pot sentir orgullosa de tenir un fill com ell. La figura de Pere Casaldaliga es respectada i admirada per tots a la petita regió del Brasil, São Felix de Araguaia (Mato Grosso), on ha estat exercint la prelatura des de l'any 68. Allò que predicava fa 30 anys en questions com els latifundis, el treball esclau, els drets humans, de la destrucció del medi ambient, estàn avui a l'ordre del dia. A la seva terra el reconeixen com el Quixot que lluita contra els molins imaginaris o més ben dit, els monstres de la injustícia, de la violació dels drets humans.... les forces del capitalisme que s'estàn apropiant de les riqueses naturals de llatinoamèrica a costa de deixar els seus habitants en la més absoluta misèria.

CANVIAR EL MON PER HUMANITZAR-LO!!

Primer amb el cor, després amb la conciència, amb gestos solidaris, comunitaris, que cadascuna de les persones d'aquest món es fes el deure de conciència de participar. Esser honestos a casa, al treball....el que no és honest en el seu cada dia, no pot arreglar el món.

Casaldaliga parla de tres premises: primer, la dignitat humana es una reivindicació primeríssima. Segon, els indigenes hi són d'abans, tenen un dret i tercer, els latifundis són una iniquitat. Aquests s'apoderen privativament d'unes extensions que donarien per varies ciutats, destrueixen la floresta ja que ens els darrers 30 anys s'ha talat més del 80% dels boscos de la regió. el Brasil no menja dels latifundis, menja dels petits camperols. L'FBI, si que menja dels latifundis, pel pagament del deute extern, o més ben dit, dels interessos del deute extern que pateixen la majoria de països llatinoamericans.

I denuncia sense embuts aquesta situació...posant-se en desavinença fins i tot amb la Santa Seu. En el primer món com ell anomena, s'ha buscat tenir-ho tot però no tenir-se. El consumisme està consumint les persones. Mentre el capitalisme liberal sigui el sistema dominant, es molt difícil canviar el mon. S'ha de combatre per tots els mitjans el capitalisme. Si no es socialitza la terra, l'educació, la salut...d'una manera o altra, no hi haura pau (per aquestes afirmacions ha estat tractat de marxista, per això va ser rebutxat pel papa Joàn Pau II).

Quan li pregunten si ell s'hauria posat al capdavant de la manifestació en que uns quans bisbes van participar a Espanya contra el matrimoni gay, la seva resposta és contundent: jo participaria en una manifestació per protestar contra la fam, contra les injustícies, a favor dels drets humans, pero mai en una manifestació d'aquest tipus....La posició que hauria de mantenir l'esglesia respecte la homosexualitat es de profund respecte...sobretot perque durant segles, des de l'esglesia i fora de l'esglesia s'ha maltractat als homosexuals...a causa d'aquest deute que tenim hauriem de callar una mica més...Així es parla!! encara que no es d'estranyar que els del vaticà estiguin que trinin davant d'aquestes paraules sortides de la boca d'un bisbe.

Confessa que ha passat moments de por, moments en que tenia dret al desànim, però aquí arriva la suprema sol.lució: L'ESPERANÇA.

I aquest es el meu petit homenatge a una persona que emana espiritualitat allà on respira, que comprén el mon on viu i que durant la seva vida ha lluitat per defensar el que es just a costa de posar en joc la seva pròpia vida.