Somnis

Quants anys han de passar per fer els teus somnis realitat? Quant temps trigues en adornarte'n que els teus somnis de la infància, de l'adolescència, joventut....son pensaments que t'han acompanyat durant un temps però que no tenen intenció de fer-se possibles? Que passaria si tots els nostres somnis esdevenissin algun dia la nostra realitat?

Si els meus somnis de petita s'haguessin fet realitat avui seria.... una princesa, amb un bestit preciós i una corona al cap.... amb un príncep blau al meu costat. O bé seria una ballarina o un àngel... la protagonista d'un conte de fades.... siiii, d'imaginació no me'n faltava, seria completament feliç....

Que seria si els meus somnis d'adolescent s'hagessin fet realitat.... Avui seria una actriu superfamosa dels musicals de Brodway, seria una poetissa, seria una artista consagrada i reconeguda per tothom... o bé seria una informàtica molt bona (això te a veure en que el meu germà es va comprar un dels primer "spectrum" i a mi m'encantaven els seus jocs).

Quan era joveneta i finalment el meu cervell havia assumit que la realitat tenia un altre color, somniava en ser una persona trionfadora a la meva feina, conéixer l'home ideal i tenir fills ideals, tenir una casa ideal amb un jardí ideal.... somnis romàntics de la princeseta que no havia pogut ser, de l' artista famosa i idolatrada que tampoc havia pogut ser....

Més endevant quan em vaig adonar que l'ideal no existia, somniava amb altres coses més possibles...un bon amant que em pugés al seté cel, però no podia evitar somniar que aquest amant s'enamorés de mi bojament, com el princep blau de petita, però en gran i amb un òrgan afegit que em donés tot al plaer que una dona amb les hormones a cent necessitava, i que a sobre tingués calers, fos encantador, i em donés una vida còmoda i plena de joia, i en el milé intent em fes un fill ben maco....uishhhh com evoluciona la ment

Alguns somnis desapareixien o simplement es substituien per d'altres més adients a la meva situació, altres es truncaven de forma abrupta i em produïen un estat de tristesa i anyorança....

Però jo seguia i segueixo somniant, i no es d'extranyar que els somnis evolucionin amb cada persona i amb cada experiència.

El pitjor temps de la meva vida va ser la època en que no tenia ni somnis ni il.lusions... què seria la vida d'una persona sense aquest alicient?

Avui però segueixo somniant... i de vegades, sense por, m'atreveixo a somniar amb coses impossibles. De vegades somnio que soc l'embaixadora d'un mon millor... l de l'home amb el seu òrgan segueix estant als meus somnis, pero ara té algunes limitacions, es clar, soc jo la que domina la situació, no en va m'ha costat tant forjar la meva independència, somnio en que soc una persona molt estimada per tota la gent que m'envolta i que el meu mon està ple d'alegria, i em sento forta, molt forta i poderosa...... Com la princesa de quan era petita, com la fada.... pero sense el bestit lluent ni les sabates daurades ni la corona, senzillament tal i com soc.... En el fons les coses no canvien tant....

Tant de bo no deixem de somniar mai!!! No importa si els somnis es cumpleixen o no... potser alguns és millor que no es compleixin... ara mateix recordar-los em fa esclatar un somriure...