Tanto reloj de oro, tanta cadenaluego vas a tu casa y no tienes cena.
Quan de significat té aquesta frase...Quàntes persones senzillament només viuen de cara a la galeria, pensant que la seva valua està relacionada només amb el que tenen?
Que si cotxe nou, que si rellotge de diamants, que si roba de marca, cases de propietat, a la montanya, a la platja... Quan valdrien aquestes persones si els treiessim aquests trets materials? Segurament molts es trobarien desprotegits, buits...
Què fa que els éssers humans tinguem la necessitat d'aparentar el que no som i viure de cara als altres? quina necessitat tinc jo de tenir un cotxe nou per ser acceptada? Es què n0 estem satisfets? es que per molt que tinguem, sempre voldrem més i més? per què algú ha de mesurar la meva valua pel que tinc i no pel que soc?
Penso que en aquesta societat materialista estem perdent l'essència. Aquesta societat que està plena de "nens" que volen tenir la joguina nova per presumir davant dels altres... Així s'aconsegueix que molts que veuen que aquests nens volen més i més es fagin cada dia més i més rics.
Hem d'evolucionar cap a la conciència adulta, la qual fa que la satisfacció vingui de dins, i no deixar-nos portar per la gran massa. Fer que se'ns valori per qui som, i aconseguir aquest respecte dins del cercle de gent amb un nivell de conciència més evolucionada.
Això no vol dir que no pugui agradar tenir una vida còmoda, però sempre pensant per satisfer-te a tu i no aparentar davant dels altres. Crec que aquesta és la clau... i menys aparentar el que no tens o el que no ets, això no te sentit dins el món que ens agradaria tenir. Què més dona si el veï s'ha comprat un cotxe caríssim? aquesta persona no es ni més ni ménys... senzillament té un cotxe nou... i què?
En el fons posats a tenir, el més important és tenir-se a un mateix, amb integritat i conciència, i no deixar-se entabanar per la desmesura del consumisme.
4 comentaris:
Oi, achei teu blog pelo google tá bem interessante gostei desse post. Quando der dá uma passada pelo meu blog, é sobre camisetas personalizadas, mostra passo a passo como criar uma camiseta personalizada bem maneira. Até mais.
Gràcies Rodrigo. Crec que més o menys entenc el que dius. Ara estare uns dies fora. quan torni visitare el teu blog.
Aquest article.... com es nota que també vius a Andorra ;-D.
Una vegada em van robar el bolso a BCN en un mes que ho estava passant fatal per altres temes, i em vaig quedar amb la roba que portava sense un duro(no saps quin problema per tornar a casa). Vaig sentir una total indefensió.
Recordo que una coneguda em va regalar un petit calendari amb el mapa del metro per darrera, i em va dir, pensa que ara és el teu únic bé material. Encara el guardo i el miro de tant en tant....
Amic Angel quasi-caiguda. m'agrada l'observació del calendari. Algu em va dir un dia que el concepte d'abundància és tenir el que necessitis quan ho necessitis. el demés és accessori. Ah! i no et pensis que Andorra està lliure de lladres! potser no carteristes, pero que de ladres n'hi ha t'ho puc assegurar...ja m'entens. Molts petons.
Publica un comentari a l'entrada