no el teu enemic
Conéixer tot i tothom mitjançant el silencien lloc del soroll mental,
és el major regal que pots fer a l'univers.
Intertar trobar-se a un mateix a través de les coses,
és impossible.
La satisfacció de l'ego dura poc, i sempre busca tenir més,
comprar més, consumir més.
El desitg de ser estimat dels infants,
és el desitg de ser reconegut,
no en el nivell de la forma, sino en el nivell del ser.
Quan no es cobreix el món de paraules i etiquetes
trobes un sentit de miracle torna a la teva vida.
Si perds contacte amb le teva calma interna,
perds contacte amb tu mateix.
El passat serveix de molt poc, i rarament s'utilitza.
La compassió és la conciència del vincle profund
entre tu i totes les criatures.
L'ego tendeix a comparar "tenir" i "ser":
"Jo tinc" per tant " soc. I quan més tinc, més soc.
L'ego s'alimenta de les comparacions.
Tal com et veuen els altres és com et veus a tu matiex.
Estas present aquí i ara, en aquest moment?
L'apego a les coses materials cau pel seu propi pes
quan ja no et pots amparar en elles.
No existeix res fora d'aquest moment present.
Sigues feliç, sent el teu veritable ser, ARA.
La identificació amb el passat i el futur
fa que perdis la teva essencia.
7 comentaris:
Interessants reflexions, amiga Dama!! Però crec que negar l'utilitat del passat és fer-ne un gra massa. El passat ens dirigeix cap el futur, som una barqueta que es mou pel riu del present, un riu que neix en algun lloc i que desemboca al mar, quan estirem la pota!! Som el que hem après i el que hem viscut, negar-ho implica que no volem ni sabem aprendre dels errors ni de l'experiència i que, per tant, anem amb els ulls tancats cap endavant, deixant-nos arrossegar cap on ens porti la corrent. Petonets!!
hola poeta!!!
Bé, echkart tolle no diu que el passat i el futur no tinguin utilitat. Només diu que no t'hi has d'identificar. per exemple dir "jo sere feliç quan tingui tal feina, o tal parella..." es condicionar la teva felicitat a un fet del futur. si això no t'arriva, vol dir que no seràs feliç? i quan tinguis aquesta feina o parella, segurament seras feliç un temps però despres voldras mes. Això es el que més o menys explica molt ampliament. Això no vol dir que no puguis tenir projectes de futur, es clar que s'han de tenir, pero sempre i quan no et condicionin a la teva felicitat o benestar. El mateix passa amb el passat. Tu pots dir per exemple "estic malament perque fa un temps tal persona em va tractar malament. no m'ho puc treure del cap, no paro de donarli voltes...." això es identificar-se amb el passat. El passat es el camí que has fet i que t'ha dut tot l'aprenentatge, es cert, però ja no pots fer res per canviar-lo, només pots aconseguir en el moment present, que els fets del passat no t'afectin d'una marera que vagis acumulant una ràbia o fustració interna. i segons tolle, això nomes ho podem aconseguir vivint completament en el present. jo per exemple puc quedar amb tu i recordar els nostres temps d'universitat i manchester, i fer-nos un bon fart de riure, i segur que aquests temps ens han enriquit com a persones, el que seria negatiu es que un fet que va passar a la epoca, em dones voltes i voltes al cap, i no pares de pensar, allunyant-me del moment present que en el fons es l'unic moment on realment puc actuar.
estic escriguent la meva experiencia amb la conferencia de eckart tolle, i volia publicar les dues juntes, amb aquesta, es clar, pero no vaig acabar. ho faré un dia d'aquets. De totes maneres el llibre es extraordinari.
molts petons.
Explicat així s'entén correctament benvolguda amiga. Sinó, dóna la sensació d'un carpe diem descontrolat en el qual només es viu el present sense mirar les conseqüències futures dels nostres actes i sense entendre per què ens comportem com ens comportem. És ben enriquidora tota filosofia, de tot pot extreure'n cosetes, conceptes, idees.... Gràcies per compartir sempre el teu punt de vista... Petonets!!
Hola. Perdón, no se escribir catalán pero si entenderlo. Felicidades por tu blog y gracias por el trabajo de trascripción.
Mis comentarios son:
Tolle habla poco y dice mucho. Dice con el silencio.
Creo que si Tolle tuviera que definir una vida, la vida, no utilizaría la metáfora de un río, sino que más bien utilizaría la metáfora de un lago; un lago que es a través del tiempo; un tiempo que es una sucesión de ahoras.
Saludos,
ppbong
Hola. Perdón, no se escribir catalán pero si entenderlo. Felicidades por tu blog y gracias por el trabajo de trascripción.
Mis comentarios son:
Tolle habla poco y dice mucho. Dice con el silencio.
Creo que si Tolle tuviera que definir una vida, la vida, no utilizaría la metáfora de un río, sino que más bien utilizaría la metáfora de un lago; un lago que es a través del tiempo; un tiempo que es una sucesión de ahoras.
Saludos,
ppbong
Hola!!
He arribat per casualitat al teu blog. Actualment estic llegint aquest llibre que certament m'està resultant molt útil però que em genera molts interrogants. Seria genial poder-los compartir amb qui com jo l'ha llegit. No se...creieu possible que tant d'"ara" ens deixi immobilitzats? que no ens permeti projectar-nos cap al futur per a aconseguir que la nostra vida sigui allò que desitgem? Són teories encontrades la de el "secret" i aquesta? És a dir, l'una planteja visualitzar els desitjos i canalitzar la nostra energia vers allò que volem que sigui la nostra vida per a ser feliços mentre que l'altre ens diu tot el contrari. Quines de les dues és la més certa? la més profunda? Ja se sap que per realitat persones i formes de sentir però sempre hi ha una realitat, unes directrius més certeres. O potser és que ambdues teories són un menja cervells per vendre llibres, cd i merchandizing? O potser és que cadascú ha de cerca la seva manera de trobar-se a un mateix? En tot cas, perquè no som capaços d'aconseguir allò que ens fa feliç, que necessitem i volem? No ho mereixem, Karma o és que realment no ho volem? (aquesta última és la meva preferida...la millor manera d'escapar a una pregunta complicada de la qual ningú no en pot tenir resposta.)
Moltes gràcies per llegir-.me!!
Fins aviat!!
Perdó havia oblidat escriure:
On queden els nostres objectius de futur, les nostres inquietuds, el nostre desig de moviment endavant si ens conformem amb el que tenim o hi ha en el present? Arribarem mai així al cim? a la realització personal? Què és un engany convèncer-nos de que ens sentim realitzats en el present o esperar ser-ho en el futur? Realment rendint-nos al present i acceptant-ho aconseguirem la vida dels nostres somnis o el que desitgem? o cal la lluita aferrissada i la frustració per arribar-hi. Els que han aconseguit "l'èxit" el seu èxit particular Quina mena de teoria han seguit per a emprendre el camí? Cal deixar estar un camí que havies dissenyat si aquest passa el temps i no arriba o no funciona?
jejej...ho sent....són moltes preguntes ja ho se...
Suposo que estic en la fase d'entrada i sortida constant.... .
Gràcies altre cop!!
Publica un comentari a l'entrada