dijous, 25 d’octubre del 2007

El viento en la isla

Com que de tant en tant una té dret a posar-se romàntica, furgant per youtube, he trobat aquest extraordinari poema de Pablo Neruda. La veritat es que és extraordinaria la delicadesa de les paraules i quan fons t'arriva. Espero que el gaudiu com jo... i deixeu volar la imaginació!!!

3 comentaris:

Poeta per un dia ha dit...

Benvolguda Dama, no només hi ha el dret de posar-se romàntica ara i adés, sinó que existeix el deure de viure la vida des de la vessant romàntica, amb totes les seves implicacions (sofriment, tristor, passió, irracionalitat....). El romanticisme com a forma d'entendre la vida, però el concepte de Byron, Keats, Yeats, de romàntic, l'ideal d'una ànima turmentada que, si pot i el dia que pot, després de viure per amor, també pot morir per amor.

Petonets guapíssima!!

Guillem Carbonell ha dit...

Ei Núria, doncs posa't més dies romàntica!!! :D

Guillem Carbonell ha dit...

Ei Núria, doncs posa't més dies romàntica!!! :D