És temps de reflexió

Es temps de comdemna, pensava la noia mentre mirava per la finestra. Tot ha canviat d'un dia per l'altre, i encara no sap com ha pogut quedar exclosa del món en que ella es sentia algú d'especial.

Fins ara la vida era més suportable, pero ara.... ara veient la dolçor que l'envolta, sent més l'amargura de la mancança... la desesperació del no ser.... ....

I tot ha estat de sobte, d'un dia per l'altre... i ara que se suposa que ha de fer?, quin es el següent pas?, on trobará el seu lloc?...

Els dubtes l'embriaguen, la rabia l'embriaga... per què jo?... per que jo no...?

Haver de somriure amb alegria, l'alegria dels altres.... haver de suportar escoltar el que tothom té i que a ella li manca.....

S'obre un nou horitzó? una nova esperança? On la porta aquesta espiral d'energia? cap amunt? cap a vall? cap a més avall....? cap a més amunt...?

Sorgeixen els dubtes, la implacable solitut d'un dia més i més.... on anirà? que farà?

La vida l'espera, la vida la somriu tímidament de reüll... Ella vol....Ella ho vol... Que passa? per què no arriva?

Esperar eternament.... el temps passa, i tot es belluga però res es mou. segueix al mateix lloc.... la sensació es estàtica... tot canvia però el sentiment és el mateix....

Els sentiments.....

Com trencar aquest cercle? com sortir-s'en? Ella sent que està atrapada!...la tristesa...el desitg...l'anyorança... Ella vol sortir!..... Ella vol sortir?

On és la resposta? dins ella? fora d'ella? hi ha resposta? on es la porta que es tanca?

I mira per la finestra... ja no li queda esma ni per entendre... només queden els somnis.... que s'esvaeixen.... que es perden entre tanta confusió....

La vida la somriu, ella no ho veu, però el gran dia s'apropa cada cop més per agafar-la desprevinguda... per agafarla nua.... per convertir les seves llàgrimes en una pluja d'estels....

Perque malgrat tot a ella també li arriva, amb molta força, amb molta més força de la que mai hagues pogut somniar... Com un huracà que s'emporta les tristeses... com un torbellí que envelleig els pensaments.

Ja arriva,....ja es aquí...., ellà encara no ho veu, però el seu semblant canvia. No sap com reaccionar... té al.legria....té por de perdre-ho....la noia riu, somriu.... la felicitat l'aclapara, el desampar s'aplatana com si mai hagués existit. El cel esclata, l'univers s'engrandeix....Es col.losal, es implacable, es...

La vida es....maca... Ara ho ha vist malgrat la seva ceguera.... tot ha estat necessari, tot l'ha portat cap a.....

Respira...respira.... la llum brilla més enllà de la seva existència. Somriu...

calma.....calma. I gaudeix.....