I què explico jo ara? 4 anys de silenci, potser podria començar per alguna cosa senzilla, que no impliqués grans reflexions. Com ara la joia que em suposa contemplar un paissatge, escoltar una bona música, olorar una flor....
Però crec que per una primera entrada al meu bloc després de tant de temps, puc ser una mica més original. Els que fa temps que em seguieu, sabeu que m'agraden els somnis..... i l'altre dia, mentre el mediterrani trencava la seva cresta als meus peus, en vaig tenir un molt especial...bé... més que un somni va ser una visualtizació profunda que em va deixar totalment pensativa.
Vaig començar la meditació imaginant que cada gota del mediterrani contenia tot l'amor universal, i aquest amor entrava per cadascun dels poros de la meva pell, i innundava cadascuna de les meves cel.lules amb tot aquest amor inacabable.... després imaginava que cada gota representava el màxim exponent de l'abundancia, i un altre cop tota aquesta abundància entrava a cadascuna de les meves cel.lules... i aixi successivament.....Bé reconec que això no te molt mèrit perque ho vaig llegir uns dies abans en un llibre i ho estava posant en pràctica... però el que me va venir després va ser lo sorprenent, perque va ser un somni llucid
No se com, em vaig veure enmig d'un cercle bestida de blanc. El cercle eren tots els homes del mon bestits de marró. Tots em miraven amb un somriure i amb l'amor universal reflexat als seus ulls....Jo els contemplava amb calma, un a un, rebent aquest somnriure, absorvint el seu amor....Sentia que la meva bellesa creixia cada cop que creuava la mirada amb cadascun d'ells.....La font era inacabable, i jo no parava de beure i beure fins emboratxarme de tanta bellesa....
De cop i volta un dels homes va donar un pas endevant. Jo me'l mirava i mirava fins que el vaig reconeixer... era el primer home que tinc record que vaig estimar... de cop ens vam mirar als ulls i ens vam abraçar... un abraç efusiu, entranyable,....ple d'amor, estimació.... Molt especial.
De cop i volta més homes van donar un pas endevant i jo els vaig reconeixer un a un... tots els homes que he estimat en aquesta vida, uns més que a d'altres, però allà estaven tots! disposats a donar-me aquest abraç tant necessari, aquell que hauria agrait en un moment donat de la meva vida, aquell somriure que m'hagués estalviat la gran caiguda a l'abisme de la desesperació i la solitut...
Un per un, abraços alegries, llàgrimés...perdó....perdó incondicional.
Quan van haver passat tots, van apareixer al cercle totes les dones i homes que han estat grans amigues i amics....alguns encara ho son i d'altres estem distanciats, però també rebo aquest amor per part d'ells. Ens abracem tots com una pinya.... Quin moment més màgic, i memorable.
De cop i volta apareixen els meus parés, els meus germans, els meus avis, tiets, cosins i també fem una gran pinya. De cop i volta em trobo envoltada de tota la gent que m'estimo i m'he estimat. Tots units per un abraç incondicional, i com a espectadors, totes les persones que entraran en la meva vida a partir d'ara. També s'uneixen a l'abraç universal.
Em sento plena d'amor, plena de vida, plena d'esperança... plena de felicitat......
De cop i volta, al fons veig una persona...un home sol que contempla tota l'escena....
ETS TU? siiiiii...ETS TU!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada